Mina i Reixagó

L’augment de la  població de Barcelona del segle XVIII i, especialment durant la Revolució Industrial del XIX,  feren cada cop més urgent l’ampliació del cabal procedent de Montcada. Per aquesta raó es va fer la mina de Montcada al 1778, i va ser ampliada endinsant-la a la llera del Besòs i del Ripoll, al 1822 i 1839, respectivament. La mina va cobrir el traçat original del Rec Comtal des del riu Besòs – a l’alçada de l’actual centre de Montcada –  fins aquest punt, la bocamina.

Els usos i abusos de l’aigua de la mina de Montcada per part de l’ajuntament barceloní foren font continuada de conflictes amb la Societat de Propietaris de terres i molins de la Sèquia Comtal, qui defensaven el seu dret històric d’ús de l’aigua. Aquest és el motiu del “Reixegó”,  un repartidor on es materialitzà el conveni entre les dues parts per  a la justa distribució de l’aigua : un terç per a l’Ajuntament de Barcelona i dos per a a la Junta de regants de la Sèquia. La reixa protegia sota clau el repartidor i només s’hi obria en presència d’ambdues parts interessades.

El  1826 l’ajuntament de Barcelona decidí construir l’aqüeducte o mina baixa. La nova mina sortia des d’ací fins al bell mig de l’eixample Barceloní , aleshores, encara inexistent. L’aigua de la nova mina rodava pel desnivell del terreny entre una població i l’altra fins al repartidor de Jesús, on s’iniciava la distribució a la ciutat emmurallada i a la Barceloneta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: